Mentides = Felicitat ?

Avui, a la meva classe d'educaió infantil, hem fet entrega d'una reflexió personal sobre un video, la importància que dóna un professor, de la felicitat, i que vol ensenyar als seus alumnes, la clau per ésser feliç.
Jo ara i aqui, ho enfocaré d'una altre manera. Reflexionem-hi!

La veritat, quan hi ha sentiments pel mig, pot arribar a fer molt mal. Saber que les coses no són com el teu subconscient subjectiu et dicta, pot dur-te a l’abatiment crònic.

Els estímuls sensitius que reproduïm al cervell i que ens distorsionen la visió real poden arribar a fer-nos molt feliços.

Tothom té clar que la màxima norma ètica en aquesta vida és l’assoliment de la felicitat pròpia. I casi la totalitat dels humans sentim que la felicita dels nostres és la nostra felicitat. No és contradir les nostres regles ètiques el fer mal als qui ens importen?

Aleshores, quan optem per dir una veritat que sabem que enfonsarà la víctima estem actuant d’una forma premeditadament incoherent, antiètica i contradictòria. El que realment ho seria enganyar aquella persona i fer-la feliç, alhora fent-te feliç a tu mateix. Fins i tot pensant que en algun moment arribi a descobrir la mentida i encara dolgui més, el temps de felicitat en l’engany no li treu ningú. La mentida emocional, pena que tots volem allunyat de la nostra vida, no pot arribar a ser en un moment donat un recurs per endolcir l’existència?