Aquest és un resum per als pares preocupats pel desenvolupament motor del seu infant. Cal a dir, que és només una aproximació i que no s'ha de complir exactament amb els temps i les edats marcades.
Prespectives
miércoles, 9 de febrero de 2011
miércoles, 2 de febrero de 2011
Cap a quina direcció hem d'anar
La gran majoria, des de ben petits, ens hem quedat observant i pensant com seríem nosaltres a la seva edat.
Quan et fas gran, en canvi, comences a adonar-te que el moment de decidir el que podria se el "teu futur" està cada vegada més aprop i és aleshores quan sorgeix el dubte.
De que vull treballar quan sigui "gran"?
Sí, cada vegada veiem el futur més negre i això és així encara que no ens agradi.
Accedir al món laboral és una cursa d'obstacles!
Però, per què tants anys estudiant? Per a què?
Quanta gent ha aconseguit treballar realment en allò que li agrada?
PROU EXAMENS
Quan et fas gran, en canvi, comences a adonar-te que el moment de decidir el que podria se el "teu futur" està cada vegada més aprop i és aleshores quan sorgeix el dubte.
De que vull treballar quan sigui "gran"?
Sí, cada vegada veiem el futur més negre i això és així encara que no ens agradi.
Accedir al món laboral és una cursa d'obstacles!
Però, per què tants anys estudiant? Per a què?
Quanta gent ha aconseguit treballar realment en allò que li agrada?
PROU EXAMENS
martes, 1 de febrero de 2011
Mentides = Felicitat ?
Avui, a la meva classe d'educaió infantil, hem fet entrega d'una reflexió personal sobre un video, la importància que dóna un professor, de la felicitat, i que vol ensenyar als seus alumnes, la clau per ésser feliç.
Jo ara i aqui, ho enfocaré d'una altre manera. Reflexionem-hi!
La veritat, quan hi ha sentiments pel mig, pot arribar a fer molt mal. Saber que les coses no són com el teu subconscient subjectiu et dicta, pot dur-te a l’abatiment crònic.
Els estímuls sensitius que reproduïm al cervell i que ens distorsionen la visió real poden arribar a fer-nos molt feliços.
Tothom té clar que la màxima norma ètica en aquesta vida és l’assoliment de la felicitat pròpia. I casi la totalitat dels humans sentim que la felicita dels nostres és la nostra felicitat. No és contradir les nostres regles ètiques el fer mal als qui ens importen?
Aleshores, quan optem per dir una veritat que sabem que enfonsarà la víctima estem actuant d’una forma premeditadament incoherent, antiètica i contradictòria. El que realment ho seria enganyar aquella persona i fer-la feliç, alhora fent-te feliç a tu mateix. Fins i tot pensant que en algun moment arribi a descobrir la mentida i encara dolgui més, el temps de felicitat en l’engany no li treu ningú. La mentida emocional, pena que tots volem allunyat de la nostra vida, no pot arribar a ser en un moment donat un recurs per endolcir l’existència?
Jo ara i aqui, ho enfocaré d'una altre manera. Reflexionem-hi!
La veritat, quan hi ha sentiments pel mig, pot arribar a fer molt mal. Saber que les coses no són com el teu subconscient subjectiu et dicta, pot dur-te a l’abatiment crònic.
Els estímuls sensitius que reproduïm al cervell i que ens distorsionen la visió real poden arribar a fer-nos molt feliços.
Tothom té clar que la màxima norma ètica en aquesta vida és l’assoliment de la felicitat pròpia. I casi la totalitat dels humans sentim que la felicita dels nostres és la nostra felicitat. No és contradir les nostres regles ètiques el fer mal als qui ens importen?
Aleshores, quan optem per dir una veritat que sabem que enfonsarà la víctima estem actuant d’una forma premeditadament incoherent, antiètica i contradictòria. El que realment ho seria enganyar aquella persona i fer-la feliç, alhora fent-te feliç a tu mateix. Fins i tot pensant que en algun moment arribi a descobrir la mentida i encara dolgui més, el temps de felicitat en l’engany no li treu ningú. La mentida emocional, pena que tots volem allunyat de la nostra vida, no pot arribar a ser en un moment donat un recurs per endolcir l’existència?
Tornar a la innocència!
A vegades tanco els ulls i m’imagino que torno a ser aquella nena sense cap preocupació, amb aquella gran imaginació capaç de viure en un mon totalment diferent. La innocència és el do més gran d’un nen, quin nen pensa en les barbaritats d’aquest món? Quin nen desitja el dolor d’una altre persona? En el món de la innocència, que és una malaltia? Què és el dolor de perdre alguna cosa? I el dolor de l’amor? Els hi fem veure les coses de tal manera que no tinguin la preocupació, l'angoixa, el no saber què ha passat o passarà. No, tot això no existeix, així que amb el vostre permís, tanco els ulls i començo a recordar...
miércoles, 19 de enero de 2011
miércoles, 15 de diciembre de 2010
Volar?
Fugir i marxar són paraules que, tot i que es trobin força properes a nivell de significat, pertanyen a vides completament diferents. Fuig aquell que té unes cordes al voltant del cos, marxa aquell que es porta a sí mateix i prou.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)